Resum del ple ordinari del mes de setembre
La sessió va començar amb la presa de possessió del nou regidor d’ERC, Santi Gallardo, i un dels punts aprovats per majoria va ser una moció de rebuig al “catalangate”. També es va aprovar la compatibilitat d’una treballadora de l’Ajuntament, tot i els vots en contra del PSC.
El Ple ordinari del mes de setembre va començar dijous amb la presa de possessió del regidor del grup d’ERC, Santi Gallardo, que s'incorpora a la corporació després de la renúncia de Mireia Monfort. Aquesta és la tercera renúncia i entrada al grup municipal dels republicans en aquest mandat, format actualment per Jordi Parent, Raül Asensio i el mateix Gallardo.
El nou regidor d’ERC va prometre el càrrec “per imperatiu legal” i tot seguit va pronunciar les seves primeres paraules com a regidor: “voldria agrair la tasca de la Mireia Monfort durant aquests anys al consistori, ensenyant-nos al nostre grup i aportant tota la seva expertesa al municipi”.
Moció de rebuig al “catalangate”
El Ple de l’Ajuntament d’Olesa ha aprovat una moció, en nom del Consell per la República Catalana, de rebuig al cas de ciberespionatge massiu conegut amb el nom de “catalangate”. El Bloc Olesà i Junts per Catalunya van ser els grups municipals impulsors de la moció, tot i que s'hi van acabar adherint ERC i la CUP.
El ponent de la moció va ser Fèlix Figueras, representant del Consell de la República d’Olesa, qui va destacar que l’estat espanyol “ens oprimeix pel sol fet de ser catalans i pel nostre desig de ser independents”. Figueras va afirmar que l’estat espanyol “s’està corcant per dintre, que tard o d’hora podrem ser catalans i que el que estem defensant són drets humans fonamentals”.
Domènec Paloma, regidor de Junts per Catalunya, va dir que tenia clar que la moció s’havia de presentar, i va alertar que “el més greu ha estat l’espionatge d’advocats durant el procés, així com a periodistes i altres professionals pel seu pensament”.
Miquel Barreras, regidor de la CUP, va destacar que es tracta “d’un atac contra els drets fonamentals per part de les estructures internes de l’estat”. Per a Barreras “hi ha carta blanca per atacar a qualsevol persona o institució que pugui perjudicar a determinats grups de pressió”.
Carlos Navia, regidor de Ciutadans, va avisar sobre el fet que la ciutadania “veu mocions que no resolen els problemes reals dels olesans i les olesanes”. En aquest sentit, Navia va recordar que l’actual situació econòmica és complicada i “estem perdent temps amb aquest tipus de mocions”.
La també regidora de Ciutadans, Olga Vanesa Carrasco, va afirmar que molta gent “se sent catalana i espanyola”, en referència a les paraules de Figueras, i va recordar que els partits independentistes “en ocasions han votat en contra de condemnar l’espionatge, i em pregunto si aquests partits esteu en contra de l’espionatge”.
Jordi Martínez, regidor del Bloc Olesà, justificava la moció com a condemna a l’espionatge polític i per solidaritat amb les persones investigades. “Ens avergonyeix que tots els diputats independentistes presents al Parlament Europeu hagin estat espiats i que el cas s’hagi produït amb un govern socialista a la Moncloa”, va explicar Martínez, qui va lamentar que molts “aplaudeixin un estat que se salta la llei”.
Al torn de portaveus, el regidor de la CUP, Marc Serradó, va dir percebre “coses estranyes” durant el debat en el fet que Ciutadans “condemna l’espionatge polític i el PSC no ho fa”, afegint que Ciutadans “intenta captar vot de Vox i evitar que a les municipals se’ls hi trenqui l’espai”.
Per la seva part, el regidor de Ciutadans, José María Paniello, va reiterar que el seu grup està “en contra de qualsevol espionatge polític” i va assegurar que al ple no s’ha de portar “qüestions que no podem resoldre”. Paniello va titllar la moció de “tendenciosa i partidista”.
Jordi Parent, regidor d’Esquerra Republicana, va valorar la moció com a “obvia, senzilla i clara” i va explicar la posició del vot del seu grup: “el catalangate és una vergonya i ha aconseguit que Junts, ERC i la CUP s’ajuntin i formin la Comissió d’Investigació”. Parent es va mostrar satisfet de veure aquesta unitat “tan necessària per continuar endavant”.
Fernando Vicente, regidor del PSC, va condemnar qualsevol mena d’espionatge recordant que el president del Govern espanyol també n’havia estat víctima: “respectem les accions polítiques i judicials que s’emprenguin per esbrinar-ho i esperem que s’arribi al fons d’aquest affaire”.
La moció va ser aprovada amb els vots a favor del Bloc Olesà, Junts per Catalunya, ERC i la CUP. El PSC s’hi va abstenir i Ciutadans va votar-hi en contra.
Debat sobre la compatibilitat d’una treballadora de l’Ajuntament
Com és habitual, el dret a la compatibilitat laboral dels funcionaris ha de ser aprovada pel Ple i en aquest cas la compatibilitat feia referència a la Cap del Departament de Promoció Econòmica. El regidor del PSC, Fernando Vicente, va posar en dubte aquesta compatibilitat i va apuntar que la funcionària interina de l’Ajuntament “s’ha presentat a reunions del Patronat de l’Escola d’Arts i Oficis com a consultora independent per revisar un treball objectiu”.
Vicente va afirmar que en cap moment es va informar els membres del Patronat sobre el fet que la treballadora formava part d’un procés de selecció de l’Ajuntament. Pel regidor del PSC, “la persona treballa pel president del Patronat i per Promoció Econòmica, els quals depenen d’Alcaldia”. Vicente va remarcar que la treballadora “fa dues feines per a dues persones, però acaba treballant per a la mateixa persona”, qüestionant l’objectivitat de la treballadora.
L’alcalde d’Olesa i regidor responsable de Recursos Humans, Miquel Riera, va assegurar que la treballadora és “una professional amb capacitat de discernir entre les seves funcions”. Riera va advertir que no es pot posar en dubte “la legalitat dels procediments selectius ni l’honorabilitat de tots els regidors ni de la treballadora” i va atribuir les crítiques del regidor socialista a un “interès personal”. Finalment, el Ple va autoritzar la compatibilitat laboral de la treballadora amb els vots favorables de tots els regidors, excepte el PSC que va votar-hi en contra.
Altres aprovacions
Durant el Ple es va aprovar el Compte General de l’exercici 2021, dictaminat favorable en la Comissió Especial de Comptes celebrada el passat mes de juny. L’aprovació per part del Ple és el tràmit previ a la presentació a la Sindicatura de Comptes. El Compte General de l’exercici 2021 va ser aprovat per unanimitat.
També es va aprovar per unanimitat el Pla de Mesures Antifrau. Lourdes Vallès, regidora d’Economia i Hisenda, va recordar que el Consell Europeu va aprovar la creació del Programa Next Generation en resposta a la crisi econòmica conseqüència de la covid-19 i que el Ministeri d’Hisenda va ordenar un sistema de gestió al respecte per prevenir el frau. Vallés va exposar que aquest Pla “vetlla per la lluita contra el frau en el supòsit de les subvencions rebudes des d’Europa i tenim codis ètics que vetllen pel bon funcionament del personal de l’Ajuntament en sentit ampli”.
Precs i preguntes
En l’apartat de control, precs i preguntes del Ple ordinari del mes de setembre, celebrat aquest dijous al vespre, des de Ciutadans, Carlos Navia, va aprofitar per alertar al govern municipal que l’asfalt de la Plaça de Catalunya “presenta fissures i filtracions”, i va reclamar una solució. L’alcalde va afirmar que la dilatació és normal després de les temperatures extremes de l’estiu i que se’n farà el corresponent manteniment.
Des d’ERC, Raül Asensio va reclamar que s’agilitin les reunions del grup de treball per estudiar la municipalització de diferents serveis actualment externalitzats, com són les llars d’infants, el centre obert i la zona blava. Asensio va evidenciar “la necessitat de treballar-hi”. Serradó la va reconèixer i va avançar que a l’octubre es presentarà l’estudi i s’hi podran afegir millores.
Per part del PSC, Uriel Pujol va demanar al regidor de Memòria Històrica, Xavier Rota, el document dels plànols del nou espai de memòria històrica al Cementiri Vell. Uriel va reiterar la seva voluntat per col·laborar-hi i va preguntar sobre què es farà amb els cossos enterrats, si es troba la fossa comuna.
comunicaXavier Rota va reconèixer que l’extensa intervenció arqueològica feta al cementiri no va permetre la localització dels cossos, tot i que no va descartar que “encara puguin aparèixer”. Rota va explicar que els plànols del projecte encara no estan fets perquè s’han de demanar a Diputació com a recurs del Catàleg de Serveis i que es demanaran l’any vinent.